Estadistica: contador de visitas

martes, 25 de mayo de 2010

1936. Gandia. Falla fundacional del Grau



Primera falla plantada a la barriada del Grau per l'artista conegut per el Negre, de nom Basptista Serra Sifre.
.
75 Aniversari fundacional de la comissió.
.
C. de DOCUMENTACIÓ

Autories/Autor fotografia: Anònim. Autor reflectit: Serra Sifre, Baptista. Títol: Fervor electoral. Comissió: Barriada del Grau. Any: 1936. Suports i dimensions: 1 fot, 19,50 x 14,50 cm, paper fotogràfic, digital. Matèries: Monuments (falla), artistes fallers, material fotogràfic. Notes: Col·lecció Josep J. Coll. Foto publicada en Mirar les falles de Gandia 1876 - 1946 pàg 53

C. d'INTERPRETACIÓ

La falla satiritzava les últimes eleccions celebrades i estava concebuda de forma senzilla sobre l'esquema de pedestal adornat amb motlures i pintures, una urna de cos central i un espantall com a ninot principal.

Comissió fundacional, any faller 1935 - 1936. President: Enric Frasquet Peiró. Vicepresident: Francesc Morales Melo. Secretari: Vicent Morant Martí. Vicesecretari: Marcel·lí Pérez Martí. Tresorer: Ferran Piris Domínguez. Vocals: Nicolau Cabanilles Pérez, Salvador Ibáñez Boigues, Bernat Rodriguez Pastor, Enric Marzal Capsir, Baptista Martí Alfonso, Baptista Nadal Burguera, Joan Cortés Xaixo, Josep Bolo Moncho, Rafael Matoses Almiñana i Vicent Martí Garcia.

Bellesa fallera del Grau: Isabel Morant Martí, elegida per votació popular fallera major de Gandia, el dia 6 de març de 1936, al Teatre Serrano.

martes, 18 de mayo de 2010

1ª Participació Sabuts de Falles



La foto que vol respostes.
Identifica aquesta fotografia.
.
.
.
.
.
Si saps identificar la fotografia, et formulem tres preguntes per a trobar contestacions dels Sabuts de Falles.
Sabries contestar les esmentades tres preguntes:

1.- L'escena a quina falla pertany?
2.- Any que es va plantar?
3.- Quin artista és l'autor?
Qui vulga contestar les preguntes és lliure de fer-ho, nosaltres li estarem agraïts. En el cas que no haja cap Sabut que sàpia o s'atrevisca a donar les solucions, nosaltres ho farem el dia 14 de juny.
T'agradaria fer l'explicació, el comentari de la foto, és a dir, de Centre d'Interpretació, també ho pots fer, la inclourem amb cita d'autoria. Tens temps fins a la data assenyalada més amunt.
Ànim a tots, ara us demanem la vostra bona col·laboració i participació.

1960. La falla del mestre d'Alacant



.

1960 Falla plaça del Caudillo, València.
.

Artista: Ramón Marco Marco.
.

Fa 50 anys

.

.

.C. de DOCUMENTACIÓ

Autories/Autor fotografia: Calvo. Autor reflectit: Marco Marco, Ramón (1919-2006). Títol: A la lluna... de València. Comissió: Falla del Foc/plaça del Caudillo. Any: 1960. Suports i dimensions: 1 fot, 10,50 x 7,50 cm, paper fotogràfic, digital. Matèries: Monuments (falla), artistes fallers, material fotogràfic. Notes: Col·lecció Josep J. Coll.


C. d'INTERPRETACIÓ

El monument representava en el cos central, un barril de pólvora xinesa portat a Europa per Marco Polo, l'infatigable viatger de l'antiguitat, que romania en constant combustió de fumaguera fins a arribar a la Lluna. On allà dalt, una parella de nuvis en vestit nupcial es disposaven a fugir entristits, al comprovar que la Lluna estava crivellada per coets, que tots li llançaven en un afany d'arribar al satèl·lit terraqüi. Cosa que provocava, que la mel de la lluna, resultés vessada. Al seu torn, altres parelles de jovençans, descendien en paracaigudes, a la recerca de la "Lluna de València", al ser la més afable i allunyada de la carrera armamentística i espacial. Per a model de coets, els de la pirotècnica valenciana. Uns coets d'eixides als quals si se'ls aplicava la tecnologia i l'enginy, podrien viatjar a l'espai i a la Lluna els afeccionats valencians. La tendència humana a volar per l'espai s'escenificava en diverses escenes, dividides amb enormes coets de pirotècnia i per modillons de volutes. El qui inclina una palmera perquè actue de catapulta. Qui utilitza fins a un tirador de goma i només assoleix posar en òrbita de la figuera a la seua sogra. Un rus arriba a la Lluna per a pintar-la de vermell. L'americà pinta en ella l'anunci de la Coca-cola i l'espanyol es beu el refresc sense el major problema.
L'artista alacantí, Ramón Marco, va construir la falla en una nau de l'edifici de la Fira Mostrari, que estava situat a l'inici del passeig de l'Albereda

lunes, 17 de mayo de 2010

1954. La falla de Dalí

.
.
1954 Falla plaça del Caudillo.
.
La falla de Dalí.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
C. de DOCUMENTACIÓ

Autories/Autor fotografia: Coll Sastre, Josep (1888-1965). Autor reflectit: Vicent Cortina, Salvador Octavio/esbós de Salvador Dalí. Títol: Correguda de bous surrealista. Comissió: Falla del Foc/plaça del Caudillo. Any: 1954. Suports i dimensions: 1 fot, 11 x 10 cm, paper fotogràfic, negatiu, digital. Matèries: Monuments (falla), artistes fallers, material fotogràfic. Notes: Col·lecció Josep J. Coll.


C. d'INTERPRETACIÓ

En 1954 va haver fallers a qui, evidentment, habia escandalitzat la notícia que Salvador Dalí habia dissenyat l'esbós de la falla de la principal plaça de la ciutat. La idea pel que sembla va sorgir del periodista Salvador Chanzá, que era membre de la Comissió del Foc, tenia com a propòsit últim promocionar turísticament la festa de les falles i també que es parlara d'ella per tot el món. Aquesta idea que al principi semblava desgavellada, va ser acceptada per Dalí, a canvi de dibuixar un esbós per la quantitat de 50.000 pessetes. Aquest fet encara que representava, trencar amb moltes de les tradicions a l'ús, com la falla es presentava fora de concurs, la Junta Central Fallera no tenia gens ni res que objectar i la sort estava encaminada perquè l'escultor i artista faller, Octavio Vicent, s'encarregara de la seua plasmació en monument faller.
La falla tenia una gran cara del pintor Dalí, que sobrevolava una estranya plaça de bous en què els espectadors eren uns ninots absurds, que a més entraven i sortien del ruedo travessant les parets. Un monstre alat transportava un bou per l'aire arrencat de la plaça, on els toreros duien ales de papallona.
A pesar del bon treball realitzat per Octavio Vicent, la falla no va agradar, al no entendre la gent el missatge i el sentit del conjunt, ni trobar-li la grácia o l'humor representat i escenificat en la figuració, però la curiositat la va fer la més visitada i va donar molt que parlar. L'opinió més generalitzada va considerar, que aquell monument no era una falla, a l'incomplir amb el model definit i acceptat per la tradició més recent. En definitiva, la falla va constituir tot un revulsiu dins dels conservadors cànons estètics i conceptuals dels monuments fallers. Tant els fallers de base com els artistes del gremi, encapçalats per Regino Mas, vessaran dures crítiques sobre l’obra efímera, a més d'aprofitar l'ocasió per a criticar el intrusisme del pintor. Però també, altres veus, van culpar a l'artista i als artesans constructors de no haver sabut resoldre bé la idea de Dalí.

El centre temàtic de documentació

C. de DOCUMENTACIÓ

Coll Fornés, Josep Joan (2006):


"El Casal Museu de les Falles de Gandia.
Centre cultural de la festa".
Foc i Flama, Gandia, FF Junta Local Fallera, pp. 72 - 75. Article - Museística.

C. d'INTERPRETACIÓ

L'article dins de l'epigraf, "El Centre temàtic de documentació", diu: Promourá i coordinará la creació, la investigació i la publicació de treballs sobre la Festa de les Falles en particular i de les festes de la ciutat en general, com aquelles més interessants de la comarca. Motiu pel qual es convertirá en lloc de referència per a la celebració de reunions, congressos, simposis, xerrades, cicles de conferència i jornades especialitzades. Convocará un concurs anual de fotografia per a l'edició de postals en paper i en digital, com també la Fira del Llibret de Falla. Gestionará la imatge de marca, la publicitat, com també la pàgina Web del Museu Centre Cultural, que difondrá i proporcionará pel ciberespai la festa a més d'informar amb contingut divers i atractiu sobre les activitats culturals i festives.

domingo, 16 de mayo de 2010

Mirar les falles de Gandia, 1876-1946

C. de DOCUMENTACIÓ
Portada, contraportada i solapes del llibre.

1936 Falla carrer Major i Passeig de les Germanies. 1935 Falla plaça de la República (el Mercat).

Coll Fornés, Josep Joan. Mirar les falles de Gandia, 1876-1946. Alcoi, Edicions Tivoli, 2009, 84 p.: il.; 22 x 25 cm. Col·lecció Josep J. Coll, Gráficas Alcoy. Falles (festa) - Història - Gandia - Obres il·lustrades. D.L.: A 159-2009. ISBN: 978-84-612-9955-3.

C. d'INTERPRETACIÓ

El llibre és un catàleg de fotografies realitzades en la seua majoria per Josep Coll Sastre i completat pel seu nét amb unes altres d'autors anònims. Quan aquestes no existeixen es recorre als esbóssos de les falles i a una reconstrucció fidel amb la història, la plantada en 1876. L'obra s'estructura en quatre períodes: En el segle XIX, Falles d'escena, les Falles fundacionals, les Falles de la segona República i les Falles reinventades de la postguerra, les quals arriben fins a l'any 1946. Tanca el text escrit amb un capitulo dedicat als premis atorgats a les Falles des de 1929, any que es van institucionalitzar els guardons fallers a través de l'Ajuntament. Tot això acompanyat d'un quadre estadístic amb els noms històrics de cada comissió.

La fidelitat a les fotografies originals és impecable. El conjunt de les imatges és com una pel·lícula a fotogrames de la història quotidiana de la ciutat i de Gandia en la celebració de les festa de les falles. La col·lecció catalogada en el llibre és una mostra evolutiva d'antropologia social gandiana. Es veuen les persones, homes, dones, gent gran i xiquetes amb la vestimenta pròpia de cadascun dels temps. Les fotografies són també el testimoni de l'evolució urbana de Gandia. Les falles estan enmig de carrers i places envoltats per les cases i els edificis que visqueren els efectes del pas del temps i d'una guerra civil.