Estadistica: contador de visitas

lunes, 14 de junio de 2010

2ª Participació Sabuts de Falles






La foto que
vol
respostes.


Identifica la falla
que apareix
en la
fotografia.
.
.
Investiga, troba dades ocultes i després davant de la satisfacció, si saps identificar la fotografia, et formulem tres preguntes per a trobar contestacions dels Sabuts de Falles.
Sabries contestar les esmentades tres preguntes:

1.- Quin és el nom de la falla?
2.- Lema i any que es va plantar?
3.- Quin artista és l'autor?


Qui vulga contestar les preguntes és lliure de fer-ho, nosaltres li estarem agraïts. En el cas que no haja cap Sabut que sàpia o s'atrevisca a donar les solucions, nosaltres ho farem el dia 6 de juliol.
T'agradaria fer l'explicació, el comentari o contar la història que amaga veure la foto, és a dir, de Centre d'Interpretació, també ho pots fer, la inclourem amb cita d'autoria. Tens temps fins a la data assenyalada més amunt.
En esta segona edició, també ànim a tots. Novament us demanem la vostra bona col·laboració i participació.

Les Solucions a la Primera Participació Sabuts de Falles

Escena de la part del darrere. Falla Barques - Pascual y Genis plantada l'any 1960 i realitzada per l'artista faller Modesto González Latorre.
En el segon intent, Salvador Císcar, encerta responent a les tres preguntes formulades. La nostra felicitació per ser un Sabut de Falles.

C. de DOCUMENTACIÓ

Autories/Autor fotografia: Anònim. Autor reflectit: González Latorre, Modesto (1909-1996). Títol: Imatges. Comissió: Barques - Pascual y Genis. Any: 1960. Suports i dimensions: 1 fot, 10,50 x 7,50 cm, paper fotogràfic, digital. Matèries: Monuments (falla), artistes fallers, material fotogràfic. Notes: Col·lecció Josep J. Coll.
.
C. d'INTERPRETACIÓ
.
L'escena satiritzava la companyia de revistes de l'empresari Matias Colsada, la qual tenia com a primera vedette a Gracia Imperio i com a primer actor còmic a Luis Cuenca, a l'igual que la sala on tenien lloc les representacions musicals amb una reproducció de la façana del Teatre Russafa. Local al que era addicte un nombrós públic tant de la capital com de l'horta interessat pel gènere de la revista musical amb tocs eròtics. Cosa que ocasionava problemes de revenda d'entrades i la intervenció de la censura ajudada de la policia per a desallotjar als espectadors.
El popular Teatre Russafa, que en la falla era anomenat La Safa, va ser enderrocat en l'any 1973. Però, uns anys abans, la vedette Gracia Imperio, natural de Madrid, va morir el 1968 a un pis de València en estranyes circumstàncies per inhalació de gas, junt al seu enamorat amant, el jove valencià Vicent Artal Suchs.

domingo, 13 de junio de 2010

1958. Falla Maties Perelló - Lluís Santàngel



Artista faller revelació:

Salvador Debón Cortina.

Primera falla de la

Secció Especial

realitzada per Debón.

C. de DOCUMENTACIÓ

Autories/Autor fotografia: Coll Sastre, Josep (1888-1965). Autor reflectit: Debón Cortina, Salvador (1923-2008). Títol: Jalea a manta. Comissió: Maties Perelló - Lluís Santàngel. Any: 1958. Suports i dimensions: 1 fot, 10,20 x 10,50 cm, paper fotogràfic, negatiu, digital. Matèries: Monuments (falla), artistes fallers, material fotogràfic. Notes: Col·lecció Josep J. Coll.

C. d'INTERPRETACIÓ

Després d'una admirable trajectòria com a constructor de falles infantils i de quatre anys com a oficial de l'escultor Antoni Sanjuan en la realització d'imatges religioses de passos de la Setmana Santa de Gandia, ciutat on també s'encarregará de fer tres falles, que serán premiades, Salvador Debón Cortina, realitza sense massa sort la seua primera falla de la secció especial. Es tracta de la titulada,"Jalea a manta". El monument escenificava en clau satírica el tema estrella d'aquell any 1958, la moda del consum de jalea real, a la qual la publicitat atribuïa espectaculars canvis en la persona i en el físic. Primer accèssit de la secció especial.

Però, tan sols un any després, el 1959, revalidará una estètica classicista i de tall acadèmic, que li reportará el primer premi de la màxima categoria, guardó que aconseguirá també en cinc ocasions més en els anys 1960, 1967, 1968, 1969 i 1972.

sábado, 12 de junio de 2010

1962. Els tres primers premis de la 2ª Secció

Primer premi
Visitació - Oriola
C. de DOCUMENTACIÓ
Autories/Autor fotografia: Anònim. Autor reflectit: Domingo Timoner, Vicent. Titol: La música en el món. Comissió: Visitació - Oriola. Any: 1962. Suports i dimensions: 1 fot, 10 x 7 cm, paper fotogràfic, digital. Matèries: Monuments (falla), artistes fallers, material fotogràfic. Notes: Col·lecció Josep J. Coll.
Segon premi
Sapadors - Vicent Lleó
C. de DOCUMENTACIÓ
Autories/Autor fotografia: Anònim. Autor reflectit: Germans Sánchez. Títol: Tots a mejar del perol. Comissió: Sapadors - Vicent Lleó. Any: 1962. Suports i dimensions: 1 fot, 10 x 7 cm, paper fotogràfic, digital. Matèries: Monuments (falla), artistes fallers, material fotogràfic. Notes: Col·lecció Josep J. Coll.

Tercer premi
Serrans - plaça els Furs
.
C. de DOCUMENTACIÓ

Autories/Autor fotografia: Anònim. Autor reflectit: Pallardó Latorre, Vicent. Títol: El Caso. Comissió: Serrans - plaça els Furs. Any: 1962. Suports i dimensions: 1 fot, 10 x 7 cm, paper fotogràfic, digital. Matèries: Monuments (falla), artistes fallers, material fotogràfic. Notes: Col·lecció Josep J. Coll.
.
C. d'INTERPRETACIÓ

En les Falles 1962 es plantaren 45 en la Segona Secció.
Aquell any va ploure i va deslluir la celebració de la festa fins i tot l'acte de la cremà.

1950. Gandia. Falla Avinguda Calvo Sotelo

S'inicia una etapa de continuïtat fallera sense interrupcions. L'any faller 1934 - 1935 la falla s'havia fundant amb el nom Avinguda del Capità Galán (Barri l'Estació). En la dècada dels quaranta només es van plantar tres falles. El 1955 la comissió va passar a denominar-se oficialment, Sagrada Familia, i tímidament amb el sobrenom de Corea.
.
C. de DOCUMENTACIÓ

Autories/Autor fotografia: Coll Sastre, Josep (1888-1965). Autor reflectit: López Rancaño, Gonçal (1881-1957). Títol: El món dividit. Comissió: Avinguda Calvo Sotelo i Adjacents. Any: 1950. Suports i dimensions: 1 fot, 18 x 13 cm, paper fotogràfic, negatiu, digital. Matèries: Monuments (falla), artistes fallers, material fotogràfic. Notes: Col·lecció Josep J. Coll.
.
C. d'INTERPRETACIÓ
.

El pintor i artista faller Gonçal López Rancaño va construir la falla per una quantitat de 7.500 pessetes, segons resa en el contracte, i conforme a les següents condicions: el monument debia tenir una altura de 7,5 metres des del nivell de terra; nou ninots (tres femenins i sis masculins), a més d'una figura de gall dindi, una coloma i un au de rapinya. En els entaulats escènics principals pintats uns assumptes locals i en els altres, motius decoratius que harmonitzaren amb el conjunt de la falla.

1959. Falla Espartero - Gran Via Ramón y Cajal



Primer gran premi faller guanyat
per Vicent Luna Cerveró en els anys
cinquanta.


Primer premi de la 1ª Secció.
"Sa majestat la crida".


L'argument de la falla tractava el tema sociològic de l'època, la introducció en la vida domèstica d'una gran varietat de moderns aparells electrodomèstics.

C. de DOCUMENTACIÓ

Autories/Autor fotografia: Anònim. Autor reflectit: Luna Cerveró, Vicent. Títol: Sa majestat la criada. Comissió: Espartero-Gran Via Ramón y Cajal. Any: 1959. Suports i dimensions: 1 fot, 10,20 x 10,50 cm, paper fotogràfic, digital. Matèries: Monuments (falla), artistes fallers, material fotogràfic. Notes: Col·lecció Josep J. Coll.

C. d'INTERPRETACIÓ


El monument presentava una gaveta de ferralla metàl·lica com a base d’un coronament format per un conjunt d’homes vestits amb indumentària d’antics esclaus egipsis, portant al coll una reina de criades asseguda en un artistic tron amb una garza que sostenia un protector para-sol. I l’envanida dona duia en la mà una paella per a indicar que ella era la qui tenia el poder en el govern de la casa. Al voltant de la gaveta una sèrie de ninots de criades representaven diverses tasques domèstiques, com ara llavar, torcar la pols, planxar o cuinar. D’aquesta manera l’acció crítica de l’argument de la falla plantejava els canvis de l’epoca i la introducció dels moderns aparells electrodomèstics per a la llar que facilitaven les faenes de la dona. En la composició del monument destacava l’escena principal amb una reproducció del quadre de Velázquez “La forja de Vulcà”, formada per les figures modelades en tres dimensions i situades en profunditat. El quadre realitzat d’esta manera escultòrica completava l’alegoria i l’homentatge a les tasques artesanals que perillaven amb la incorporació de tots els aparells elèctrics.