Estadistica: contador de visitas

sábado, 7 de agosto de 2010

4ª Participació Sabuts de Falles


Nova foto que vol respostes.
Identifica la falla que apareix en la fotografia.
.
Investiga, troba dades ocultes i després si saps identificar la fotografia, et formulem les habituals tres preguntes per a trobar contestacions dels Sabuts de Falles.
.
Sabries contestar amb satisfacció les esmentades tres preguntes:
.
1.- Quin és el nom de la falla?
2.- Lema i any que es va plantar?
3.- Quin artista és l'autor?
.
Qui vulga contestar les preguntes és lliure de fer-ho, nosaltres li estarem agraïts. En el cas que no haja cap Sabut que sàpia o s'atrevisca a donar les solucions, nosaltres ho farem el dia 6 de setembre. T'agradaria fer l'explicació, el comentari o contar la història que amaga veure la foto, és a dir, de Centre d'Interpretació, també ho pots fer, la inclourem amb cita d'autoria. Tens temps fins a la data assenyalada més amunt. En esta quarta edició, també ànim a tots. Novament us demanem la vostra bona col·laboració i participació.

viernes, 6 de agosto de 2010

Les Solucions a la tercera Participació Sabuts de Falles

La fotografia ha estat identificada i ha obtingut contestació a les preguntes.
Les respostes correctes a les tres preguntes formulades, són: L'escena pertany a la falla de la plaça del Mercat Central. Els ninots són caricatura dels futbolistes Ladislau Kubala del F.C.Barcelona, Alfredo Di Stéfano del Real Madrid i Servaas Wilkes del Valencia C.F. L'autor de la falla és Regino Mas Mari i tenia per lema: "Jo soc la vaca lletera", premiada l'any 1955 amb el primer premi de la secció especial.

Salvador Císcar, ha donat la contestació adequada a les tres preguntes formulades. La nostra felicitació per ser un Sabut de Falles.

C. de DOCUMENTACIÓ

Autories /Autor fotografia: Anònim. Autor reflectit: Mas Marí, Regino (1899-1968). Títol: Jo soc la vaca lletera. Comissió: Mercat Central. Any: 1955. Suports i dimensions: 1 fot, 12 x 9 cm, paper fotogràfic, digital. Matèries: Monuments (falla), artistes fallers, material fotogràfic. Notes: Col·lecció Josep J. Coll.

jueves, 5 de agosto de 2010

1955. Falla Mercat Central


La falla de Regino Mas dedicada al futbol: "Jo soc la vaca lletera". Després d'haver transcorregut més de 50 anys, el tema i la mateixa crítica futbolística encara és vigent i ha variat molt poc.


C. de DOCUMENTACIÓ

Autories /Autor fotografia: Anònim. Autor reflectit: Mas Marí, Regino (1899-1968). Títol: Jo soc la vaca lletera. Comissió: Mercat Central. Any: 1955. Suports i dimensions: 1 fot, 11 x 10,20 cm, paper fotogràfic, digital. Matèries: Monuments (falla), artistes fallers, material fotogràfic. Notes: Col·lecció Josep J. Coll.

C. d'INTERPRETACIÓ

L'any 1955, Regino Mas, de nou, s'encastella amb el primer premi de la secció especial, sufocant als seus competidors mes directes. La falla plantada en la plaça del Mercat Central és una vaca en el coronament, una gegantesca vaca lletera de mamelles poderoses, de les quals ragen abundants dolls de plata líquida. És la vaca del futbol, de la qual molts viuen o volen viure, que fa rodar la seua llet generosa sobre un enorme baló. En els baixos es tracten en clau satírica: els traspassos, els seguidors enganyats, els futbolistes i els explotadors. En l'escena principal, tres reis, tres serenísimes majestats de la pilota assegudes en trons de riquesa i atenció: Kubala, Di Stéfano i Wilkes, els tres monarques estrangers del futbol espanyol d'aquells anys.

La distribució escenogràfica en creu de la falla permetia unes altres tres escenes principals més. En el lateral dret: Les mines del Rei del Baló, dos clubs de categoria carregant vagonetes els espavilats jugadors. A la de darrere: Tres monedes amb les efígies dels jugadors estrella i la porteria amb el rètol: Escola Superior de Futbol, on s'aprèn l'ofici tan productiu i els clubs pescant els que destaquen. En el lateral esquerre: Exhibició de futbolistes de totes les races, però amb la documentació en regla que són fills de pares espanyols. I en una escena complementària: A dalt de la cucanya, "La Lliga" i el Madrid intentant guanyar-la ajudat per tres àrbitres.

A continuació en un video d'imatges podem contemplar com era tota la falla de Regino Mas al complet.

1945. Falla Russafa - Gran Via Marqués del Turia


Ara s'ha extés l'Avaricia
mateix que un polp colosal,
i resulta una delicia
vore l'ànima fenicia
fent us del seu Manual.

¡ Dinés, dinés, dinés
es el lema que duu imprés.
pues el públic paga i calla,
i en el joc d'esta baralla
la salut no importa res!


Lema: "No deixes senda vella per novella"
Artistes: David Cortés Cubel i José Escuder

C. de DOCUMENTACIÓ
Autories /Autor fotografia: Anònim. Autor reflectit: Cortés Cubel, David i José Escuder. Títol: No deixes senda vella per novella. Comissió: Russafa-Gran Via Marqués del Turia. Any: 1945. Suports i dimensions: 1 fot, 13 x 8,50 cm, paper fotogràfic, digital. Matèries: Monuments (falla), artistes fallers, material fotogràfic. Notes: Col·lecció Josep J. Coll.

C. d'INTERPRETACIÓ
La falla glossava amb humor el clàssic refran que aconsella el no abandonar la senda vella i coneguda per la nova i ignorada, ja que quasi sempre es duu les de perdre. Aplicava el consell a la venda del peix en la nostra ciutat, fent al·lusió als mercats en els quals exteriorment s'ha progressat moltíssim, però contràriament el gènere era evident que havia pertud en qualitat. Feia una evocació de la típica plaça Redona on s'oferia el meravellós contrast de tota classe de peix fresc, comparant-lo amb la peixcateria moderna que presentava el peix en aparadors molt bonics, però que havia de mirar-lo des de lluny i olorar-lo amb els nassos tapats.
La falla presentava en el coronament un polp mig humanitzat, servit en un plat i mostrat en elevació inclinada per dues gambes. Era el polp de l'Avarícia que contrapesava el mercat d'antany amb el present, lluint en un dels tentàcles un manual del comerciant, que aconsellava guanyar molt com siga.
.
Falles amb Polp
La comptabilitat estadística ens diu que s'han plantat al llarg de la història unes 65 falles amb polp i sembla que el primer polp utilitzat amb intenció crítica es va plantar en la falla plaça del Pilar - Torn de l'Hospital l'any 1935.
El caràcter del polp faller sempre ha estat malèvol i opressor i lligat al paper que l'imaginari li havia atorgat. Ara, el polp amb el seu èxit en el Mundial de Futbol com a oracle i amable escrutador, li assigna un nou paper molt més simpàtic. Unes deu falles amb polp, que estan en la història i caldria destacar, són:
1961. Falla Serrans - plaça dels Furs. Art.: Vicent Pallardó
1965. Falla Reina - Pau- Sant Vicent. Art.: Angel Azpeitia
1968. Falla plaça de la Mercé. Art.: Vicent Tortosa Biosca
1969. Falla Na Rovella - Angels - Maldonado. Art.: Roig Arnal
1972. Falla Exposició - Misser Mascó. Art.: Germans Ferrer
1981. Falla Bailén - Xàtiva. Art.: José Pascual
1981. Falla Sant Vicent - Periodista Azzati. Art.: Santiago Soro
1994. Falla l'Antiga de Campanar. Art.: Alberto Rajadell
1994. Falla Sant Vicent - Periodista Azzati. Art.: Latorre i Sanz
2001. Falla Malvarrosa - Antoni Ponz - Cavite. Art.: Paco Mesado

miércoles, 4 de agosto de 2010

1963. La font de la plaça de l'Ajuntament. Any inaugural

La font de Buïgas en la principal plaça de la ciutat amb els seus jocs d'aigua, després de la inauguració en la nit del 15 de març. El Cavall de Troia realitzat per l'artista faller Ricard Rubert i la gent uns moments abans de la mascletà del primer dia amb les falles plantades.

C. de DOCUMENTACIÓ

Autories /Autor fotografia: Anònim. Autor reflectit: Buïgas Sans, Carles (1898-1979). Títol: Font lluminosa. Any: 1963. Suports i dimensions: 1 fot, 12 x 9 cm, paper fotogràfic, digital. Matèries: Monuments (font), material fotogràfic. Notes: Col·lecció Josep J. Coll.


C. d'INTERPRETACIÓ

Acabada la reforma de la principal plaça de València, després d'enderrocar el Mercat de Flors i la plataforma elevada, la popular tortada, l'Ajuntament va encarregar a Carles Buïgas, el disseny d'una singular font lluminosa. La font va ser inaugurada en la nit del 15 de març després del castell de focs artificials de la 1 de matinada. A l'acte de posada en funcionament van assistir l'alcalde Rincón de Arellano i el propi autor.

La font lluminosa de Buïgas, amb jocs d'aigua i llum que no es repeteixen sinó al cap de 35 minuts, havia costat la considerable xifra de tres milions i mig de pessetes. A l'endemà, els valencians embadalits, quasi prestaven més atenció a la font que al gegantesc Cavall de Troia que Ricard Rubert havia realitzat i plantat en la mateixa plaça.

1948. Gandia. Falla plaça Sant Josep (el Raval)


Després de l'èxit aconseguit l'any anterior, a l'haver guanyat el primer premi, els fallers de la plaça de Sant Josep (el Raval) van plantar una modesta falla de l'artista Joan Masià Domènech.


Cremada la falla la penúria econòmica va fer que s'inhibiren durant cinc anys d'organitzar la festa de les falles en el seu barri del Raval.


.


C. de DOCUMENTACIÓ


Autories /Autor fotografia: Coll Sastre, Josep (1888-1965). Autor reflectit: Masià Domènech, Joan (1901-1960). Títol: La bola d'estrellats. Comissió: Sant Josep (el Raval). Any: 1948. Suports i dimensions: 1 fot, 10,50 x 7,50 cm, paper fotogràfic, negatiu, digital. Matèries: Monuments (falla), artistes fallers, material fotogràfic. Notes: Col·lecció Josep J. Coll.


C. d'INTERPRETACIÓ


La figuració de la falla al·ludia a una famosa empresa d'adobs de l'època, SOFISA, que va estafar a molts llauradors que, engalipats amb els avantatges pregonats, van quedar prou perjudicats.


Esta esfera representa.............. ...Eixe tiot que ahí dalt despunta


la bola de la SOFISA.................. ..representa al Banc d'Espanya


i no es traidor el que avisa......... ..i al "rei moruno" li apunta


que s'omplía en sal coenta: ..........en branca que no es de canya


Blava mentira en estreles.......... ...que darrere de SOFISA


i destí dels estrellats .....................un gran fantasma s'alsaba


qu'en ella están apegats ...............mosegant la llonganisa


com un barco sense veles. ............qu'esta terra li donaba.


La foto també mostra l'aspecte que oferia la plaça de Sant Josep i el solar que ha deixat l'església feta caure en el transcurs de la guerra del 36. Només va quedar el campanar i la paret mitgera, apreciable en el costat esquerre de la imatge captada per la càmera.

1957. Falla Convent Jerusalem - Matemàtic Marzal


Any de debut de la comissió Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal en la Secció Especial amb l'artista faller Adolfo Ariño Pastor.


El 1957, Adolfo Ariño va realitzar al final de la seua carrera, la falla més cara que es va plantar aquell any a València: "L'hora dels farols".

I la comissió des d'aquell primer any ha continuat en la categoria principal de la competició fallera fins a l'actualitat.

C. de DOCUMENTACIÓ

Autories /Autor fotografia: Anònim. Autor reflectit: Ariño Pastor, Adolfo (1905-1971). Títol: L'hora dels farols. Comissió: Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal. Any: 1957. Suports i dimensions: 1 fot, 11 x 10,20 cm, paper fotogràfic, digital. Matèries: Monuments (falla), artistes fallers, material fotogràfic. Notes: Col·lecció Josep J. Coll.

C. d'INTERPRETACIÓ

El disseny del monument estava configurat en horitzontal amb dos frontals per a la distribució escenogràfica. En cadascun d'ells, tres escenes, una central principal i dos laterals. Dos peces artístiques ocupaven el lloc d'elevació de la falla: un rellotge en el cos central i un grup d'esforçats valencians sustentaven un farol xinès.

L'argument de la falla basava la seua acció crítica en la frase feta: marcar-s'un farol. És tot aquell que promet molt i no fa res o marca un termini per efectuar una cosa i després s'eternitza. És allo que es diu, una fanfarronada. I els farols que amb més llum destacaven a València, eren: La reforma per etapes de la plaça de la Reina, era un meló d'Alger en l'escena principal. Un farol vell era trasllat de lloc de la Estació del Nord. Els farols de colors eren els d'organització i regulació de la complicada circulació. Altres farols eren la construcció en el termini d'un any del pas subterrani per unir les dos Grans Vies. El directe Madrid-València per ferrocarril. I l'etern projecte del monument al Mestre Serrano sense realitzar.

L'últim treball d'Adolfo Ariño no va guanyar cap premi, però sí el popular record com la falla dels farols de València. Pocs anys després, es va retirar malalt a Sant Vicent del Raspeig, població on va morir el 29 d'abril de 1971.